El meu arbre és de peluix,
sense punxes ni llumets.
És platejat i el festeja una petita estrella.
El vaig veure i me’n vaig enamorar.
Em despertava un sincera simpatia
i sobretot afecte,
com el nen que abraça el seu peluix desitjat.
El que ús desitjo jo aquest any
és que rebeu afecte dels vostres,
i a canvi regaleu el vostre.
El meu sincer afecte,
La petita de Cal Perusa.
Si mireu l’hora si, és l’hora que és (en la publicació del missatge). A vegades, la “noche nos confunde” . Avui ha sigut un dia bastant mogut, des del matí que m’he llevat fins ara. Bueno, els pobres mariners bascos han arribat a port, menys mal, a canvi d’una valuosa quantitat de diners, d’on han sortit? Això s’ho pregunten molts, jo ho se, vosaltres també. Si més no llegir l’anterior entrada del blog.
Per cert la majoria dels que em llegiu sabeu que la
Barbie, si si, la nina (de nena, m’encantava) també pateix la crisi. L’altre dia mirant el típic catàleg del Toy’r’us , la Barbie, ja no va amb el Ferrari “Testarrosa”, no no va amb un Fiat 500, simplement flipant. Perquè veigueu com van les coses, i la seva gravetat. Crec, irònicament, que fins que vaig obrir aquest catàleg encara no n’era conscient, que il·lusa que sóc.
Aigua a la Lluna, no sé si seguir, perquè em conec, començo parlant d’aigua a la Lluna i acabaré parlant de la meva carpeta disseny Jordi Labanda ( molt mona xD)... tot pot ser.
Mirant 20 minutos.es (web de noticies, les del corazón no, por favor!) Aigua a la Lluna com a titular principal (concretament divendres nit), on hem anat a parar, noticia? de veritat això és noticia?, poz zi, mentre alguns (jo mateixa) hem de veure com amb prou feines arribem a pagar l’abecedari sencer a finals de mes, descobreixen aigua a la Lluna, trist. Són aquelles notícies que a mi particularment m’entristeixen i molt, no m’entristeix el PP tingui crisi per posar el tal Estoneta a la presidència de “Caja Madrid”, aquesta no m’entristeix, m’entristeix els pobres “clients “ d’aquesta caixa.
De fet mentre mirava, no m’he d’autoenganyar, les fotografies en qüestió pensava: si em donessin els calers ( típica frase) del que val l’objectiu del telescopi podria pagar el meu abecedari mensual, i fins hi tot els dels meus veïns, cuidadin! i potser me’n sobrarien, podria donar-los a algú o... deixem-ho perquè això últim no ho crec pas, raça humana igual a egoisme, és lo que té, fos neandertal potser... però sapiens sapiens va ser que no. (ho sento)
Tot i que ara estudiant.. m’ha tocat el tema de la Unió Europea, sabia que estava plegat de organitzacions i institucions però lo més dur d’haver-les d’estudiar i saber que són, com són, i la gent que hi ha a cadascuna, penso: i d’on cobren? Perquè és clar nosaltres mantenim a molts, sisissisi tots nosaltres els mantenim, els hi acabem pagant els casaments de les seves filles, i els seu xalets a la costa, per cert he de dir una cosa: el meu profund agraïment a tots aquells que seguiu treballant perquè ara, també em manteniu a mi, el meu abecedari mensual, i sobretot, els nostres governs, els PiMG (petits i mitjants governs) i el del centre i els del nord allà per Brussel·les, Estrasburg, ... (llarg etc) i sobretot gràcies perquè jo m’he pogut comprar la carpeta i he pogut estudiar (lloc públic, no menys important perquè també l’hem pagat entre tots) lo enganyats que estem.
Visca l’Armstrong! (el de la Lluna, el ciclista un altre dia)
http://www.20minutos.es/imagen/1020330 (les imatges, que encara no sé on és l'aigua, si ells ho diuen)
Assentat davant del volant, com cada dia a la mateixa hora, el mateix recorregut, pràcticament els mateixos viatgers, el mateix paisatge, la mateixa carretera... ,la quotidianitat és lo que té, no deixa apreciar lo que tens els morros. Et trobes de tot: gelades, nevades, pluges, boira, vent... en aquests dies en especial em sento com lliure, tot i que la majoria de vegades tinc mal de cap per culpa seva, em sento diferent i això fa que vegis lo que tens els morros d’un altre manera. El vent ens despentina, els al·lèrgics esternuden es sonen el nas, les fulles ballen i ballen sense parar, i ens parla.
Al cap vespre quant estàs tornant cap a casa, en canvi d’hora a la tardor, veus com els últims raigs de llum s’apaguen i juntament amb ells el vent, deixant el cel totalment ras i si tens sort amb la lluna que tregui el cap, veuràs una imatge de postal, el teu país en plenitud, lo millor és parar-se , si ets fumador encendre un cigarret, i contemplar-ho. Veure com la Lluna il·lumina els racons més foscos, i mires el cel hi ha tot l’univers sobre teu. És totalment gratificant, i sobretot relaxant. Segueixes el teu camí amb un altre perspectiva, renovat.
... arribar a casa i trobar-ho de potes enlaire, la canalla, pensar que demà has de presentar un projecte, però tu hauràs tingut el teu moment.
