Canvi d'imatge

Els pocs lectors que tinc a partir d'avui podran veure que el meu bloc a canviat d'aspecte. De fet
a partir d'avui intentaré escriure més periòdicament, suposo que durarà quatre dies, ja em conec, però com he dit ho intentaré.

Quant la meva ment està desocupada sempre penso en temes per poder desarrollar i que quelcom deixi algun comentari per poder respondre, ara bé això realment tan m'ha fa m'agrada escriure quant tinc un bon tema.

Espero doncs saber trobar el tema adequat per poder anar escrivint les meves "frikiades".

Fustració

Recordo de petita, tenia uns contes molt divertits, el dibuixos no eren espectaculars i l’argument els típics “La caputxeta vermella” , “El Patufet”... Encara que fossin una “runa” per mi eren un tresor.

Doncs bé d’un dia per l’altre aquest contes van desaparèixer, llavors tenia uns 4 o 5 anys i mai més els he tornat a veure. El dia que vaig descobrir o vaig pensar que mai més els tornaria a veure el llop, la iaia, la moneda gegant... em vaig sentir impotent. En aquells moments aquells contes eren de les coses que més estimava i apreciava.

Evidentment quan un es fa gran va adquirint nous tresors que passen a ser molt significatius per sobreviure les diferents etapes de la vida. A part que les prioritats de cadascú canvien constantment.

Fa poc, he tornat a perdre un nou tresor que adquiriria d’aquí un temps, però que ja ho tenia, molt meu, molt amb mi. Era el tresor més gran més importat que qualsevol persona pugui tenir en aquesta vida. Novament m’he tornat a sentir impotent molt impotent, lo pitjor de sentir-me impotent a sigut tenir un sentiment de buidor com mai abans havia tingut.

He perdut el meu petit nou tresor, que sense veure’l, sense senti’l, era el tresor més important de tota la meva vida, i sense tenir-lo a les meves mans per poder-lo acariciar, abraçar, petonejar, sempre el portaré gravat al meu cor la única imatge que tinc d’ell.

Al igual que recordo amb dolçor els dibuixos d’aquells contes recordaré amb dolçor i amb mancança del meu petit.

PD: avui és el teu aniversari, al igual que el meu petit tampoc t’he pogut abraçar, espero que tu a ell si. Ús estimo.