19/09

AMISTAT : Lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang (significat segons els diccionari de la llengua catalana)

Lligam afectuós entre dues persones o més de dues.
Afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang, més ben dit persona aliena a la teva família que la consideres com a tal.

Això a qué bé?
Doncs aquest dies un amic o un germá pateix, la qual cosa significa que jo pateixo. (El verb patir no seria l'adequat però és l'únic que sintetiza el que està passant.)

Algú de vosaltres recorda un famós anunci de Tv de la Creu Roja, que un nadó estava mirant la televisió i en aquesta es veu un nen de color plorant i aquest s'acosta a la tele i li dona al seu xumet?
Això és el que m'han ensenyat a mi, ajudar qui ho necesita. L'exemple que he posat la conclusió seria ajudar a tothom encara que no el coneguis. I quant és un germà (amic) que necessita la teva ajuda? En aquest cas, jo, aniria a la farmàcia i compraria tots els xumets que hi haguessin a l'expositor.


El meu germà (amic) li portaria tots els xumets, pero la nostre edat ja no ens consola un xumet. Ens consolen les abraçades fortes, on transmets tots els teus bons sentiments, una bona xerrada en un bar amb un bon cafè amb llet. El consoles fent-li companyia, encara que regni el silenci. Depenen de les circumstàncies les paraules sobren. Em vé a la memòria un frase d'aquelles tan mítiques, un silenci val per 1000 paraules, certa. Perquè dir un: " o sento " si pots enviar una mirada a l'altre persona dient-li el mateix. Prefereixo la mirada ja que més representativa que dues paraules.

Deixo aquí un link d'un video i la lletra d'aquest:

Si et sents trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic

Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cels
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d’entrar

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop, saps cert
és esperançador saber que tens amics

La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t’ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic

Tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic

Tens una germana i un germà.

Una persona mai mor mentres i hagi algú que la recordi.

T'estimem.

11 de setembre (català)

11 de setembre

Per alguns un dia que caldria oblidar, per altres un dia per celebrar.

Per mi les dues coses, oblidar doncs bé, crec que sabeu per on vaig 11-S NY, mundialment va ser un cop molt fort, els avions impactant a les torres bessones, pero bé crec que hom esta fart de la mateixa cançó almenys els últims 6 onze de setembres, respecto totalment les families el seu dolor, se'l podrien guardar una miqueta. Potser es una mica salvetjada aquest comentari pero ho crec realement ¿quanta gent ha perdut algun esser estimat, així? Pocs, pero encara masses. ¿quanta gent perd essers estimats ingusntament? Molts milers al dia. (accidents de trànsit, malalties injustes) D'això qui en fa ressó? Qui en fa propaganda? Crec que ningú, si no és un accident molt fort on perden la vida moltes persones, o per un estadística. Trist molt Trist.

Dins la història de Catalunya aquesta data més que celebració hauria de ser d'oblit, ja que 11 de setembre del 1714 es la data en què les tropes de Felip V van acabar de conquerir Barcelona, i així Catalunya. Això s'ha celebra que masoques que som, Déu meu.

Per altre banda jo celebro, primer que es un dia de festa, la nostre festa, la festa dels Catalans (tots els que viuen a Catalunya). Digueme patriotica o no, pero cada any que sento el Cant dels Segadors per la Tv, s'em posa la pell de gallina. Poques vegades em passa, evidentment amb l'himne d'Expanya no em pasa. L'últim cop va ser dilluns, al Palau Sant Jordi quan l'escolania de Montserrat va cantar al Cant dels Ocells, davant del 14è Dalai Lama. Va ser una sensació rara, em va venir com un fred de cop, seguidament els péls de punta. (del Dalai Lama recareix un altre post).

Recordo una cançó de Sau, evidentment es titula 11 de setembre, i fa referencia a la macro manifestació de St. Boi de Llobregat de l'any 76, el primer 11 de setembre sense el Paco. Moltes vegades penso, on s'han ficat tota aquesta gent? Els que aquell dia, demanaven "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia". Ara tenim la llibertat, que ells demanaven, Amnistia dintre del que cap tambè, Estatut, val més no encetar tema del 2n Estatut d'Autonomia. Què no hi ha res més a reivindicar? o tot s'acaba amb això? Eren altres temps, despres de vora 40 anys de no poder parlar la seva llengua, de no ser lliures, suposo que si ho haguès viscut ara en parlaria d'una altre manera.

Ara fa un any i un dia, jo i el "Macu" vem aterrar a Dublín, preciosa ciutat. Encara recordo els comentaris, no et fa por agafar un avió l'11 de setembre? resposta: em fa por la gent com tu, fent aquests comentaris. (na fent) La qüestió si ha de passar quelcom passarà igual encara que no volguem, per tant, Carpe Diem!

Lluitar per que tots volem, que és la nostre felicitat i la de la gent del nostre voltant. Amb Estatut o sense, amb 11-S's o sense (que millor que no però, és lo que hay), sempre per arribar allò que hom vol, ser Feliç com un anís.

Jo ho sóc, gràcies a la meva gent, family, amics (K), gràcies a vosaltres sé d'on sóc i sé estimar-me la meva terra, i sé estimar-vos a vosaltres, que sempre esteu al meu costat i crec que jo al vostre.

Amb aquesta notable retòria, deixaré d'escriure per avui, estic massa influenciada de masses coses i ho barrejo tot, però almenys s'enten.

Carpe diem!