Ressaca

Per segona vegada a la meva vida, per raons físiques no he pogut ballar el contrapàs. La primera vegada que no el vaig ballar va ser quant dos mesos abans de la Festa Major vaig, literalment dit, destrossar-me el peu i evidentment en aquell moment d’emoció popular l’únic que es bellugava eren les meves crosses. I aquest any ha sigut la meva segona vegada, que trist tristíssim que per St. Joan, una agafi el grip. Com la majoria sabeu que els últims anys pels Elois, sortia amb els burros del sogre (no penseu malament), a fer la passada, a esmorzar de bon matí al polígon, a fermar els burros al carro i a passejar, aquest any tampoc.

El meu orgull pradenc està dolgut. Recordo que abans d’anar a la plaça, aquell any, em vaig fotre a plorar pensant que potser mai més podria tornar a ballar el contrapàs, ja que a llavors ningú m’assegurava que tornés a caminar. Vaig fer-me una promesa a mi mateixa, que si tornava a caminar podria ballar el contrapàs, i mai més em quedaria mirant com la meva gent el ballen sense mi. Doncs, els aires acondicionats, han fet que aquest any el meu cos no pogués reaccionar, “lo dicho” trist tristíssim, però amb dos jerseis, amb febre, dopada de gelocatils jo era a la plaça, almenys per viure novament l’esperit de les nostres festes. Pels Elois mirant la passada, també des de l’altre banda, sense febre, però amb el cos totalment abatut, d’una nit molt enfebrada.

I avui des de l’oficina, treballant.

Només he de dir una cosa: Visca la Llei de Murphy!

Fa calor

Com veieu amb els títols de les entrades al bloc no sóc molt original.

Fa dies que em plantejo, què escric? , com sempre les meves neurones, estan esvarades, entra la pluja (que ja m’agrada, és relaxant...) i ara calor, es desperten. Que si la vaga dels camioners, per feina lo millor, passes per tot arreu, ara bé sense gasoil no corres gaire. Pensava en fer un petit recopilatori amb enllaços al youtube de les cançons que per mi són imprescindibles al meu mp3 i a la meva llista particular del winamp. Fer una crònica de les meves mudances... aviat aviat ( xDDDD ).

Avui aquest migdia (per cert Isaac no m’ha saludat, ens hem creuat per la carretera, petons) he pujat a Prats, tot una Odissea. Si si. Una carretera acabada de fer, pràcticament amb mig any de vida, i ja fan obres... em perdó, la mare que els va arribar a parir. Ho sento. Amb un mes de pluja ja s’ha mogut tota la terra, i no es soluciona amb una mica de quitrà, sino amb molts i molt quilos de quitrà. Traducció no seran les úniques obres que hi faran, a la que faci una any d’existència aquesta carretera haurà passat més per quiròfan que jo, és un dir. No és molt normal desprès de tants i tants anys esperant una carretera nova, que ens fes guanyar temps a l’hora de desplaçar-nos tardem més que abans. Perdó. Cagum la mare que ho va arribar a parir tot. Perdó. Es que em fa ràbia. El primer dia que vaig passar-hi em va fer il•lusió, vaig pensar per fi guanyarem temps, i una merda a l’espardenya, entre que trobes camions per l’Eix, cotxes lents, camions a la nova carretera, cotxes, tardes amb temps lo mateix, 2 minuts més 2 minuts menys, lo mateix. Ara bé, tema cotxe, descomptant les pujades de l’Eix amb 2na, les frenades per les obres, els sotracs, i vots, el cotxe en si, no queda tan perjudicat. En fi són aquelles coses que un li treuen de polleguera i que realment no hi pot fer res.

I ja tenim la Festa Major aquí, com sempre aquesta Festa Major la visc amb molta il•lusió, i m’agrada, fa que em senti orgullosa de ser una pradenca!!! El cap i a la fi és una Senyora Festa Major! Des de ben petita ballant el contrapàs vestida de traginer, després saltant amb la xaranga i ballant el contrapàs, però molla, això si és tot una experiència, i mentre pugui ho aniré fent any rere any.

Finalment m’he decidit, poso una cançó que per mi va significar un abans i un desprès, aquesta traduïda en català, la van cantar els meus Tiets ( gallina de pell ) quan vaig treure el nas per St. Andreu de Llanars. (Actualment és l'opening de House a Estats Units)



PD: ens veiem dimarts o dimecres.

KDD

Portàtil a punt, la Coca Cola també, doncs a jugar... És lo que té passar-se un cap de setmana envoltada d'amics i fer unes bones partides a l'ordinador i també a la Wii, com podeu veure vosaltres mateixos, el Rayman Rabbits dona per molt, però l'endemà les agulletes... Ja hi ha una espècie de tendinitis per la wii "wii-itis", crec. Aviat m'ho diagnosticaran com segueixi així, tot i que he de reconèixer que a mesura que vas fent les agulles van desapareixent.

Aquestes KDD em deixen feta caldo, entre que dorms poc, menges malament, no descanses (sort dels cafès al Canya), el dilluns quan em llevo penso, “necessito vacances”. Es com quan tornes de la Campus Party, t’estàs una setmana que potser dorms unes 20 hores entre els 5 o 6 dies, menjar súper malament (com que a València no hi ha el canya) encara el doble de malament, però com a les KDD val molt la pena ser-hi i formar-hi part. Al cas de València tens tota la Família mirant la tele per si la “friki” surt. A la Tele no pero el youtube el dilluns següent ja hi ets... Aquesta KDD sé que algú em va gravar jugant a la Wii, però vaig prohibir penjar-ho. (Quins amics, oi?)

Doncs per ara res, més.

Salut!