Un moment

Assentat davant del volant, com cada dia a la mateixa hora, el mateix recorregut, pràcticament els mateixos viatgers, el mateix paisatge, la mateixa carretera... ,la quotidianitat és lo que té, no deixa apreciar lo que tens els morros. Et trobes de tot: gelades, nevades, pluges, boira, vent... en aquests dies en especial em sento com lliure, tot i que la majoria de vegades tinc mal de cap per culpa seva, em sento diferent i això fa que vegis lo que tens els morros d’un altre manera. El vent ens despentina, els al·lèrgics esternuden es sonen el nas, les fulles ballen i ballen sense parar, i ens parla.

Al cap vespre quant estàs tornant cap a casa, en canvi d’hora a la tardor, veus com els últims raigs de llum s’apaguen i juntament amb ells el vent, deixant el cel totalment ras i si tens sort amb la lluna que tregui el cap, veuràs una imatge de postal, el teu país en plenitud, lo millor és parar-se , si ets fumador encendre un cigarret, i contemplar-ho. Veure com la Lluna il·lumina els racons més foscos, i mires el cel hi ha tot l’univers sobre teu. És totalment gratificant, i sobretot relaxant. Segueixes el teu camí amb un altre perspectiva, renovat.

... arribar a casa i trobar-ho de potes enlaire, la canalla, pensar que demà has de presentar un projecte, però tu hauràs tingut el teu moment.