#

Tenia la necessitat d’escriure encara que siguin quatre ratlles, ignorant de mi, vaig saber de la teva malaltia quan la lluita s’havia acabat. Vaig gaudir de les teves classes magistrals, ja que només érem 6 a la teva classe de Literatura Universal (rodolí), el Quixot, Dante,... aquest últim em va agradar per la senzillesa de com l’analitzaves per a nosaltres poder-la entendre. Infinitats d’anècdotes, podem dir que vaig “gaudir”, entre comentes perquè en aquells moments no m’ho semblava, per dues vegades vaig disfrutar de les teves classes de català, crec que és la primera vegada que penso que repetir 2n de Batxillerat va ser bo per mi.

Fa un temps vaig escriure quatre paraules, allà on la teva esquela hi ha un vers de Carles Riba, a un esser estimat per mi, t’ha les dedico a tu i als teus tan familiars com companys i amics.

“Sóc un passatger més del
Tren de les vostres vides.
Encara que no hi sigui,
Estaré dins de vosaltres,
I allà on jo estigui ús hi esperaré.”

Fins sempre, Isidre.

Ha

Petita històrieta.

Agafant el telèfon, marcant el número. El despengen.

- Eis tio, com anem? I tu la feina que tal? A l’empresa estem quedant el capellà i quatre majordomes, ell omplint-se la butxaca, perquè de feina en tenim, però com que s’ha les veu putes, despedeix a mitja empresa per quedar-s’ho tot ell... amb l’escusa de que els Bancs no donen calers... ni paga els que ha despedit, no ho entenc, tio, amb els calers que entren i segons ell no arriba, ara bé la seva dona amb jaquetes noves de pell, i no de rebaixes, si no de temporada primavera-estiu... ¿qui collons vol una jaqueta de pell de primavera-estiu?, això es per blanquejar el calers negres, segur... o això crec jo, suposo que encara sóc massa positiu
Silenci

- Ei hi ets??? És que és una merda tot plegat, no crec que em foti fora perquè em necessita per tot sóc el seu conillet d’indies, “Xevi, fes això, Xevi ves aquí, Xevi...” su puta madre home, però he d’aguantar que fa dos anys que vaig signar l’hipoteca amb la Cris, i ella ja està al paro. Si ho arribo a saber que li faig de puta, l’hagués engegat a la merda, home, joder... Ahh saps què?? Apart de l’abric de la mala puta aquella, s’ha canviat el cotxe, nano, un puto BMW sèria 5, d’aquell totxos, el que es mirava el Miquel, tela casi 7 quilos.. Flipa, i ell anar allargant a la penya, la Judit també l’ha despedit, i això que feia 4 anys que hi era, vam entrar més o menys igual.. Tio??

Silenci i mig estossec

- Osti que també has pillat la grip, joder... Jo la vaig passar per Nadal, sort que tenia vacances perquè el Jordi la va passar desprès de Nadal una setmana de baixa ... pobre... quant va tornar es va trobar les seves coses ficades en una caixa, i amb els papers del despido. Mare meva, ho veus normal?? És que aixó es passar-se el Jordi tio, que fa 3 mesos va tenir la nena... joder... és un fill de puta, home, ara veig el seu cotxe des d’aquí que estic fent el piti a fora, em venen unes ganes de cardar-li una cossa... com es pot ser tan mal parit, joder, això es la loteria el que passa que aquesta li toca a tothom...


- Premio, estic imprimint el teu despido, entres i el firmes, ahh.. i apartat del meu cotxe, que estic trucant amb el fixe el mossos. Fins ara.

Tit tit tit tit...

PD: de moment encara no m'ha tocat la loteria ni aquesta ni l'altre.

Edito 27/02/09: Ja m'ha tocat >.<

A un gran amic...

Com a Perusa no puc deixar passar el que a Prats està passant, ha mort un gran amic de la família, i un gran amic i fill del poble. M’agradaria poder escriure quatre versos, però diguem que no puc. Sento el dolor dels teus, me’l faig com a propi, perquè per mi també, ha marxat una part de la família Perusa.

He anat a casa, i he anat a buscar directament aquesta fotografia del anys joiosos culturals de Prats, pel que m’ha dit la mare, la mateixa fotografia està a l’aparador de Cal Siller. (Perdoneu però no es veu gairebé, no tinc la mà trencada en escanejar des d’un àlbum diguem vell i bell)

De del cel, els quatre mirareu als vostres, amb un tímid somriure i continuareu els quatre festejant silenciosos les vostres fotografies, obres de teatre, poemes ...
I com sempre dic en aquests casos, una persona mai s’oblida mentre hi hagi algú que la recordi.

Pere, Prats mai oblidarà el que vas fer per ell.