Sentits

Sempre hi ha petites olors o gustos que et porten a la memòria els més bells records. Aquest matí quan em rentava les dents he trobat una petita olor i un petit gust que m’ha recordat a les primeres colònies escolars a Curtius, de primer i segon de l’abans EGB. Pel que he pogut recordar devia fer molts anys que no feia servir aquesta pasta de dents en concret, ja que m’ha despertat aquesta pinzellada de nostàlgia.

Aquests últims dies han estat plenes d’olors i sobretot de sons, olor

a carrers molls, olor de cavalls, unes notes abraçades per càntics, unes notes que fan vibrar el més pur pradenc.

El dia de la revetlla un gust molt Perusa a l’hora de sopar. Un recepta que fa anys i anys que circula entre generacions i ara ja em començava a tocar a mi aprendre-ho a fer amb supervisió de la matriarca. Les petxines, tal com les coneixem, són una tradició molt arrelada a la família i com totes les tradicions passen de grans a petits. Sant Joan i els Elois, és un tradició per tots els pradencs que ens impulsa a saltar amb cada nota de la Txaranga, i que cada nota del contrapàs fa trontollar tot el poble sencer, sempre ho dic i seguiré dient, qualsevol persona de fora que vingui i ens vegi primerament ha de flipar, segon ha d’estar gelós de que una Festa major faci que tothom surti de casa.

Orgull Perusa i Orgull pradenc.

PD: La valse d’Amelie, altres sons amb nostàlgia ( :DDDD)

Orgànic

Fa un any i mig, l’Ajuntament de Prats ens convidava a tots als pradencs a introduir-nos en el món del reciclatge, jo particularment vaig pensar: “ja era hora” simplement perquè a Vic ho intentava ja que tenia els mitjans per fer-ho (els contenidors específics). De mica en mica a Prats van anar apareixent els contenidors de per la brossa orgànica, l’Ajuntament ens va facilitar unes quantes bosses, però per sorpresa meva a Prats no hi ha una sola botiga que ens vengui. Evidentment cap a l’hiper a comprar-ne. He de dir que el contenidor d’orgànic del meu carrer, quant vaig a tirar la meva “orgànica”, hi falten bosses (recordar que els “basureros” no ho recullen cada dia) en canvi al contenidor verd “estàndard” està ple.

Suposo que costa una mica introduir aquesta “manera” de viure a gent que simplement per pràctica ho tira tot al mateix contenidor però com va dir Neil Armstrong: (si realment va trepitjar la Lluna, que mai ho sabrem del cert) That's one small step for a man, one giant leap for mankind (Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat). Be. M’ha sortit una mica la vena ecològica, però crec que és un petit gest que pot ajudar un “pas” al nostre petit planeta.

Alguns potser coneixeu el programa de Tv. Top Gear (BBC UK), ahir en un dels seus programes van donar la bona nova d’un cotxe realment ecològic, no el ja famós cotxe elèctric Toyota Prius si no un Honda Clarity (http://automobiles.honda.com/fcx-clarity/) Que funciona amb Hidrogen com a combustible, que aquest dona l’energia elèctrica suficient per fer funcionar el motoret (segons al programa) elèctricament, i a diferencia dels “cotxes elèctrics” no s’ha d’enxufar, simplement donar-li de beure una mica d’hidrogen i lo més important es que pel seu tub d’escapament solament hi surt aigua. Aquí hi entra la Química: H + O² = Aigua. Però ara bé la moraleja: per aconseguir l’Hidrogen líquid s’han de fer una sèrie de d’operacions similars a les del petroli per aconseguir Gasolina o Gasoil. Dir que l’hidrogen no s’acabarà perquè n’està ple per tot arreu. Però evidentment qui vol perdre aquest poderós negoci Petrolífer.

Avui, ja em acabat, algú sap on aconseguir bosses per l’orgànica?