Resultats

Economia 0 – Futbol 1

Això és el que veuen la resta del món o de la UE sobre Ezpanya. Economia i futbol dos temes que no domino en profunditat però últimament els he de viure, l’economia per pebrots i el futbol perquè vull, no n’he sigut massa aficionada al llarg de la meva vida però és lo que té tenir temps i ahir especialment em va agradar el partit que vaig veure independentment dels colors.

Estatut 0 – Polítics -10 (negatiu)

Ahir el sobretaula després de dinar, vaig fer una mini teoria (d’aquelles en plan ciència ficció i friki): Si existissin les boles de drac faria resusitar a meu avi (desprès em vaig retractar), valdria més que no, perquè veien com va tot el pobre home tornaria a morir.

Bé dit així sembla una mica “xunguillo”, però és totalment cert, el meu avi va morir abans de que pogués anar a votar les eleccions del seu país (Catalunya), ell va ser qui va anar a veure exiliat en Tarradelles, ell va ser qui va anar-lo a veure després que tornes de l’exili. Penso que les primeres coses que demanaria seria: Qui és el President? La resposta la sabem, però això de tenir un president estranger no li faria cap mena de gràcia i menys que aquest ho fos gràcies als seus. Cal dir que ell seria a primera fila el dissabte.

Les meves conclusions, deixant a part la meva teoria, és que sempre fem el que fem els catalans (sobretot els polítics) mirem el què diran els de Madrid, si realment som un país, nació... em de deixar de mirar cap a l’estranger, que diguin el que vulguin. Igualment (ho dic per experiència) allà els hi venen un altre moto perquè pensin que nosaltres (tots) som separatistes, terroristes ... De fet els interessa més la Belén Esteban que no pas si a Catalunya reivindiquem o si ens cau una bomba nuclear, proposo que la ja famosa pancarta i/o senyera, la porti ella, així segur que s’interessaran i fins hi tot ens recolzaran. (que malament està la cosa)

Fa calor ús n’heu adonat, semblo xocolata desfeta, pràcticament m’arrossego, i això que estic a casa tranquil·leta, per sort o per desgràcia encara no treballo. Des d’aquí, “en mi humilde morada”, envio una injecció de gel a tots aquells que intenteu aixecar un país que fa molt i molt temps que tocat (molt tocat) i enfonsat.

PD: La cançó que he triat, és per veure positivament, que caiem però ens aixequem, junts com a país, nació ... així ho hem fet al llarg de l'història i ho seguirem fent.

Sentits

Sempre hi ha petites olors o gustos que et porten a la memòria els més bells records. Aquest matí quan em rentava les dents he trobat una petita olor i un petit gust que m’ha recordat a les primeres colònies escolars a Curtius, de primer i segon de l’abans EGB. Pel que he pogut recordar devia fer molts anys que no feia servir aquesta pasta de dents en concret, ja que m’ha despertat aquesta pinzellada de nostàlgia.

Aquests últims dies han estat plenes d’olors i sobretot de sons, olor

a carrers molls, olor de cavalls, unes notes abraçades per càntics, unes notes que fan vibrar el més pur pradenc.

El dia de la revetlla un gust molt Perusa a l’hora de sopar. Un recepta que fa anys i anys que circula entre generacions i ara ja em començava a tocar a mi aprendre-ho a fer amb supervisió de la matriarca. Les petxines, tal com les coneixem, són una tradició molt arrelada a la família i com totes les tradicions passen de grans a petits. Sant Joan i els Elois, és un tradició per tots els pradencs que ens impulsa a saltar amb cada nota de la Txaranga, i que cada nota del contrapàs fa trontollar tot el poble sencer, sempre ho dic i seguiré dient, qualsevol persona de fora que vingui i ens vegi primerament ha de flipar, segon ha d’estar gelós de que una Festa major faci que tothom surti de casa.

Orgull Perusa i Orgull pradenc.

PD: La valse d’Amelie, altres sons amb nostàlgia ( :DDDD)

Orgànic

Fa un any i mig, l’Ajuntament de Prats ens convidava a tots als pradencs a introduir-nos en el món del reciclatge, jo particularment vaig pensar: “ja era hora” simplement perquè a Vic ho intentava ja que tenia els mitjans per fer-ho (els contenidors específics). De mica en mica a Prats van anar apareixent els contenidors de per la brossa orgànica, l’Ajuntament ens va facilitar unes quantes bosses, però per sorpresa meva a Prats no hi ha una sola botiga que ens vengui. Evidentment cap a l’hiper a comprar-ne. He de dir que el contenidor d’orgànic del meu carrer, quant vaig a tirar la meva “orgànica”, hi falten bosses (recordar que els “basureros” no ho recullen cada dia) en canvi al contenidor verd “estàndard” està ple.

Suposo que costa una mica introduir aquesta “manera” de viure a gent que simplement per pràctica ho tira tot al mateix contenidor però com va dir Neil Armstrong: (si realment va trepitjar la Lluna, que mai ho sabrem del cert) That's one small step for a man, one giant leap for mankind (Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat). Be. M’ha sortit una mica la vena ecològica, però crec que és un petit gest que pot ajudar un “pas” al nostre petit planeta.

Alguns potser coneixeu el programa de Tv. Top Gear (BBC UK), ahir en un dels seus programes van donar la bona nova d’un cotxe realment ecològic, no el ja famós cotxe elèctric Toyota Prius si no un Honda Clarity (http://automobiles.honda.com/fcx-clarity/) Que funciona amb Hidrogen com a combustible, que aquest dona l’energia elèctrica suficient per fer funcionar el motoret (segons al programa) elèctricament, i a diferencia dels “cotxes elèctrics” no s’ha d’enxufar, simplement donar-li de beure una mica d’hidrogen i lo més important es que pel seu tub d’escapament solament hi surt aigua. Aquí hi entra la Química: H + O² = Aigua. Però ara bé la moraleja: per aconseguir l’Hidrogen líquid s’han de fer una sèrie de d’operacions similars a les del petroli per aconseguir Gasolina o Gasoil. Dir que l’hidrogen no s’acabarà perquè n’està ple per tot arreu. Però evidentment qui vol perdre aquest poderós negoci Petrolífer.

Avui, ja em acabat, algú sap on aconseguir bosses per l’orgànica?