Tenia la necessitat d’escriure encara que siguin quatre ratlles, ignorant de mi, vaig saber de la teva malaltia quan la lluita s’havia acabat. Vaig gaudir de les teves classes magistrals, ja que només érem 6 a la teva classe de Literatura Universal (rodolí), el Quixot, Dante,... aquest últim em va agradar per la senzillesa de com l’analitzaves per a nosaltres poder-la entendre. Infinitats d’anècdotes, podem dir que vaig “gaudir”, entre comentes perquè en aquells moments no m’ho semblava, per dues vegades vaig disfrutar de les teves classes de català, crec que és la primera vegada que penso que repetir 2n de Batxillerat va ser bo per mi.
Fa un temps vaig escriure quatre paraules, allà on la teva esquela hi ha un vers de Carles Riba, a un esser estimat per mi, t’ha les dedico a tu i als teus tan familiars com companys i amics.
“Sóc un passatger més del
Tren de les vostres vides.
Encara que no hi sigui,
Estaré dins de vosaltres,
I allà on jo estigui ús hi esperaré.”
Fins sempre, Isidre.
3 comentaris:
quatre linies molt boniques. Preciosa la idea de ser un passatge més de la vida dels altres...
Una abraçada!
You will hardly know who I am or what I mean,
But I shall be good health to you nevertheless,
And filter and fibre your blood.
Failing to fetch me at first keep encouraged,
Missing me one place search another,
I stop some where waiting for you.
Walt Whitman
(gràcies Isidre...)
Thk you, :)
Publica un comentari a l'entrada