Sentits

Sempre hi ha petites olors o gustos que et porten a la memòria els més bells records. Aquest matí quan em rentava les dents he trobat una petita olor i un petit gust que m’ha recordat a les primeres colònies escolars a Curtius, de primer i segon de l’abans EGB. Pel que he pogut recordar devia fer molts anys que no feia servir aquesta pasta de dents en concret, ja que m’ha despertat aquesta pinzellada de nostàlgia.

Aquests últims dies han estat plenes d’olors i sobretot de sons, olor

a carrers molls, olor de cavalls, unes notes abraçades per càntics, unes notes que fan vibrar el més pur pradenc.

El dia de la revetlla un gust molt Perusa a l’hora de sopar. Un recepta que fa anys i anys que circula entre generacions i ara ja em començava a tocar a mi aprendre-ho a fer amb supervisió de la matriarca. Les petxines, tal com les coneixem, són una tradició molt arrelada a la família i com totes les tradicions passen de grans a petits. Sant Joan i els Elois, és un tradició per tots els pradencs que ens impulsa a saltar amb cada nota de la Txaranga, i que cada nota del contrapàs fa trontollar tot el poble sencer, sempre ho dic i seguiré dient, qualsevol persona de fora que vingui i ens vegi primerament ha de flipar, segon ha d’estar gelós de que una Festa major faci que tothom surti de casa.

Orgull Perusa i Orgull pradenc.

PD: La valse d’Amelie, altres sons amb nostàlgia ( :DDDD)

5 mesos cap a 6

5 mesos cap a 6, un temps determinat, en què passen moltes coses en general (internacional, nacional ...). Per un mateix passen coses també però de vegades importants, que en desencadenen d’altres tan o més importants, o no.

5 mesos cap a 6, és un petit fragment de temps en què per algunes persones són uns simples mesos dins de la seva llarga vida. En canvi per un nadó són els mesos més canviants de la seva petita vida.

5 mesos cap a 6 fa, que tenia una petita llibreteta on apuntava petites coses per explicar, ja sabeu, a la meva manera.

5 mesos cap a 6 és el temps que no escric ni a la llibreta ni al bloc.

Aquesta setmana és última on cada dia tinc uns apunts, una calculadora, uns super bolis Bic (de tota la vida), al davant. Per donar pas a una nova llibreta ( i els bolis eh?), i una neteja de cutis, al bloc.

El niño y el canario

No és el video, en si, simplement canvieu les veus, per la dels tiets.

Aquesta setmana és així nostàlgica, en si, de dilluns a diumenge.

Aquesta cançó és per la família, sisisi (to italià) la família, molt "significant" i per mi, "important".