Per primera vegada...

Si nois, és la primera vegada que escric desde casa, desde Prats (quina il·lusió em fa). Ús dec unes fotos del meu fugaç cap de setmana al "pueblu". No són unes grans fotos, són més el que signifiquen per mi que no la foto en si.

"En un lugar de la Mancha de cuyo nombre si quiero acordarme..." la meva versió del Don Pepe de la Mancha (com ho llegeixi, pot provocar algun desperfete en el meu físic, jajjaja) El Bonal, poble del municipi de Porzuna aquí és on va nèixer i crèixer el meu pare, es la Ejpanya profunda, i allà hi han les meves arrels, per això cada cop que ho trepitjo, que per desgràcia han sigut poques vegades, m'emociono, si, em cauen uns llagrimots dels grans, simplement, per no poder-hi anar les vegades que jo voldria, i per la màgia que em portar ser allà.

Estimo aquella terra, com m'estimo la de Prats, lo que he dit abans, són les meves arrels i siguin el territori que siguin les considero les meves terres, casa meva. Ús deixo tres fotos fetes desde la porta on el meu pare sortia cada dia de matinada per anar a "guardar les cabres" i per on va sortir una vegada per venir a treballar a Catalunya on finalment va ser casa seva.

El Bonal.