Andreu, amb els meus respectius cosins, Txiqui i el Barton, fent un truc de màgia
Kylian, únic, és un terratrèmol. Però oi que és guapo el meu fillol? xDDD El seu somriure és tambè únic
Iria, es preciosa, es la joguina de la casa, per ser l'única nena, aviso té molta mala llet, però és la dolçor personificada quan vol, (amb això s'assembla algu, no se a qui... jajjaja)
i... l'Alex és trempat com el seu pare, li dius qualsevol cosa i ja riu, accepte quan te gana que no està d'històries, ja s'ha li veu no?
Apali ja podreu dir que els coneixeu a tots. Per cert quant ens reunim tots al diumenge a casa, si voleu podeu venir a comprovar el shows que es munten.
Petonets a tots i a totes
2 comentaris:
no vull ser pesadet amb el tema eh... però és que això de ser tiet...és... no ho sé...mmmmmmmmm ;)
apa
Si és tota una experiencia, de fet Isaac quan en tinguis quatre com jo, ja m'ho explicaràs, sobretot pels aniversaris, sants, nadals, mones...
és un no acabar, però com tu dius val molt la pena.
Petonents
Publica un comentari a l'entrada