Antisocial?

(castellano porque se lo merecen)
Normalmente se tiende a pensar que una persona que esta varias horas delante del ordenador jugando, no trabajando, es un antisocial. Una pregunta, ¿porque trabajando no lo es y jugando si?
Trabajando aun eras más antisocial simplemente porque estas al frente de una pantalla sin hablar con nadie ni haciendo nada que realmente te divierta.
Jugando on-line, evidentemente, conoces a gente, hablas con ellos, y lo importante te diviertes.
Como algunos ya sabéis hace tres años que juego al World of Warcraft. Durante estos años he conocido virtualmente mucha gente. Algunos de ellos se han convertido en amigos. Tres años, casi todos los dias hablando con ellos, algunos han dejado el juego pero el "contacto-contacto", esta.
Esta gente tienen cara y los presento.

Lanami-Naiara-SiulPunky- Simplemnte Luis














Kharma-Aevin- mi Manco. Simplemente Juan Pe, con Luis














Mamada-Pompones-Akane, ahora Tranka. Simplemte Víctor














Kady y Sepho. Iara y Javi

Apofis-Padi. Xavi



















Abaddejota-Luffi-Eledan-Almeavan... Jesús














Slamie-Ñoma. David








Y...
Herrera-Aragmorgh. Moisès. & Traptmag-Curamorgh. Jordi





TO BE CONTINUED, me faltan fotos.
Esto es ser Antisocial. Besos para tod@s

Per primera vegada...

Si nois, és la primera vegada que escric desde casa, desde Prats (quina il·lusió em fa). Ús dec unes fotos del meu fugaç cap de setmana al "pueblu". No són unes grans fotos, són més el que signifiquen per mi que no la foto en si.

"En un lugar de la Mancha de cuyo nombre si quiero acordarme..." la meva versió del Don Pepe de la Mancha (com ho llegeixi, pot provocar algun desperfete en el meu físic, jajjaja) El Bonal, poble del municipi de Porzuna aquí és on va nèixer i crèixer el meu pare, es la Ejpanya profunda, i allà hi han les meves arrels, per això cada cop que ho trepitjo, que per desgràcia han sigut poques vegades, m'emociono, si, em cauen uns llagrimots dels grans, simplement, per no poder-hi anar les vegades que jo voldria, i per la màgia que em portar ser allà.

Estimo aquella terra, com m'estimo la de Prats, lo que he dit abans, són les meves arrels i siguin el territori que siguin les considero les meves terres, casa meva. Ús deixo tres fotos fetes desde la porta on el meu pare sortia cada dia de matinada per anar a "guardar les cabres" i per on va sortir una vegada per venir a treballar a Catalunya on finalment va ser casa seva.

El Bonal.

Em cau la baba...

Començava a ser hora que de fer la presentació oficial de nebots, ús deixo unes fotos de les últimes setmanes, o sigui que potser han variat alguns centrimetres.



Andreu, amb els meus respectius cosins, Txiqui i el Barton, fent un truc de màgia





Kylian, únic, és un terratrèmol. Però oi que és guapo el meu fillol? xDDD El seu somriure és tambè únic















Iria, es preciosa, es la joguina de la casa, per ser l'única nena, aviso té molta mala llet, però és la dolçor personificada quan vol, (amb això s'assembla algu, no se a qui... jajjaja)







i... l'Alex és trempat com el seu pare, li dius qualsevol cosa i ja riu, accepte quan te gana que no està d'històries, ja s'ha li veu no?





Apali ja podreu dir que els coneixeu a tots. Per cert quant ens reunim tots al diumenge a casa, si voleu podeu venir a comprovar el shows que es munten.

Petonets a tots i a totes

Bueno, bueno bueno

Desprès de tants dies, una ja no se’n recorda d’escriure. Aquest últim mes i mig ha sigut, frenètic, de fet, m’he estressat bastant, per una banda sóc feliç com un anís per ser a Prats de nou, des del dia 14 d’agost, una setmaneta de vacances a Peñíscola i san tornem-hi, ara ja no sóc tan feliç només una setmana de vacances m’he quedat amb la mel als llavis.

Tinc una nova casa feta una melda, caixes per tot arreu m’entrebanco cada 3x4, en fi, sort que la morenor de platja tapa els morats.

Avui no faré cap crònica, sé que ús en dec moltes, però em falta passar les fotos al portàtil, cosa que si hi penso demà estarà llest. Visca el "pen drive". :)

A cuidar-se.