dimarts, 1 de juliol del 2008


Avui doble publicació al blog.


Estic una mica mosca de la selecció. He de confessar que feia anys que no veia un partit de futbol sencer i amb una setmana de diferencia n’he vist dos, Rússia-Espanya i Alemanya-Espanya. No vull entrar en polèmica, però el mateix dia de la ja famosa final un em va dir: Ara no sé a qui animar a uns fatxes o uns nazis. Amb això ja m’ho van dir tot. Avui es podria dir que esperava l’article setmanal de l’Albert Om al diari Avui i l’ha clavat si senyor, aquí ús el deixo.
Fins aquí punt i final tema seleccions.

'¿Queremos?'
Albert Om
La trampa és voler-nos fer creure que la selecció espanyola és futbol i la catalana és política. Tot el futbol és política i l'Eurocopa, l'autèntica cimera de nacions ALBERT SALAMÉ / ACN

Mentre a Espanya el crit de guerra era Podemos, aquí la pregunta era, com nosaltres, més retorçada: ¿Queremos? I em sembla que no m'equivoco si dic que sí, que majoritàriament Catalunya volia que aquesta Eurocopa la guanyés Espanya. Aquesta és la imatge que ens ha tornat el mirall i ja se sap que, moltes vegades, el que veiem en els miralls no s'ajusta al que hi voldríem veure. Qui sap si aquesta Eurocopa ha servit per fer-nos caure la bena dels ulls de quin és el país real on vivim, que no té per què coincidir amb l'entorn en què nosaltres ens movem, de gent que considera que TV3 és la seva, que sintonitza Catalunya Ràdio i/o RAC 1 i que llegeix l'AVUI cada dia.

La trampa és voler-nos fer creure que la selecció espanyola és futbol i la catalana és política. Tot el futbol és política i l'Eurocopa, l'autèntica cimera de nacions. Els equips de futbol fan molt més per unir territoris que tots els consells de ministres junts. Ara Espanya ja no és aquella selecció cutre, casposa i friqui. Per això, és més fàcil enganxar-s'hi. Per això, i perquè als humans -fins i tot als catalans, tan acostumats a les derrotes- ens agrada pujar al carro dels vencedors.
Aquest estiu veurem a les nostres platges molta gent amb la samarreta de la roja. Hi ha coses de les quals no se'n poden tenir dues. Si s'acosta la selecció espanyola, vol dir que s'allunya la catalana. ¿Podem invertir la tendència? Estic segur que sí, que podemos. La pregunta és: ¿queremos?

Diari “Avui”, 1 de juliol 2008