Sentits

Sempre hi ha petites olors o gustos que et porten a la memòria els més bells records. Aquest matí quan em rentava les dents he trobat una petita olor i un petit gust que m’ha recordat a les primeres colònies escolars a Curtius, de primer i segon de l’abans EGB. Pel que he pogut recordar devia fer molts anys que no feia servir aquesta pasta de dents en concret, ja que m’ha despertat aquesta pinzellada de nostàlgia.

Aquests últims dies han estat plenes d’olors i sobretot de sons, olor

a carrers molls, olor de cavalls, unes notes abraçades per càntics, unes notes que fan vibrar el més pur pradenc.

El dia de la revetlla un gust molt Perusa a l’hora de sopar. Un recepta que fa anys i anys que circula entre generacions i ara ja em començava a tocar a mi aprendre-ho a fer amb supervisió de la matriarca. Les petxines, tal com les coneixem, són una tradició molt arrelada a la família i com totes les tradicions passen de grans a petits. Sant Joan i els Elois, és un tradició per tots els pradencs que ens impulsa a saltar amb cada nota de la Txaranga, i que cada nota del contrapàs fa trontollar tot el poble sencer, sempre ho dic i seguiré dient, qualsevol persona de fora que vingui i ens vegi primerament ha de flipar, segon ha d’estar gelós de que una Festa major faci que tothom surti de casa.

Orgull Perusa i Orgull pradenc.

PD: La valse d’Amelie, altres sons amb nostàlgia ( :DDDD)