Resultats

Economia 0 – Futbol 1

Això és el que veuen la resta del món o de la UE sobre Ezpanya. Economia i futbol dos temes que no domino en profunditat però últimament els he de viure, l’economia per pebrots i el futbol perquè vull, no n’he sigut massa aficionada al llarg de la meva vida però és lo que té tenir temps i ahir especialment em va agradar el partit que vaig veure independentment dels colors.

Estatut 0 – Polítics -10 (negatiu)

Ahir el sobretaula després de dinar, vaig fer una mini teoria (d’aquelles en plan ciència ficció i friki): Si existissin les boles de drac faria resusitar a meu avi (desprès em vaig retractar), valdria més que no, perquè veien com va tot el pobre home tornaria a morir.

Bé dit així sembla una mica “xunguillo”, però és totalment cert, el meu avi va morir abans de que pogués anar a votar les eleccions del seu país (Catalunya), ell va ser qui va anar a veure exiliat en Tarradelles, ell va ser qui va anar-lo a veure després que tornes de l’exili. Penso que les primeres coses que demanaria seria: Qui és el President? La resposta la sabem, però això de tenir un president estranger no li faria cap mena de gràcia i menys que aquest ho fos gràcies als seus. Cal dir que ell seria a primera fila el dissabte.

Les meves conclusions, deixant a part la meva teoria, és que sempre fem el que fem els catalans (sobretot els polítics) mirem el què diran els de Madrid, si realment som un país, nació... em de deixar de mirar cap a l’estranger, que diguin el que vulguin. Igualment (ho dic per experiència) allà els hi venen un altre moto perquè pensin que nosaltres (tots) som separatistes, terroristes ... De fet els interessa més la Belén Esteban que no pas si a Catalunya reivindiquem o si ens cau una bomba nuclear, proposo que la ja famosa pancarta i/o senyera, la porti ella, així segur que s’interessaran i fins hi tot ens recolzaran. (que malament està la cosa)

Fa calor ús n’heu adonat, semblo xocolata desfeta, pràcticament m’arrossego, i això que estic a casa tranquil·leta, per sort o per desgràcia encara no treballo. Des d’aquí, “en mi humilde morada”, envio una injecció de gel a tots aquells que intenteu aixecar un país que fa molt i molt temps que tocat (molt tocat) i enfonsat.

PD: La cançó que he triat, és per veure positivament, que caiem però ens aixequem, junts com a país, nació ... així ho hem fet al llarg de l'història i ho seguirem fent.