1912/2008

El Cant del Ocells per nosaltres sempre ha sigut com un himne, sempre que l’àvia l’ha cantat m’he emocionat, i segueix sent així. L’he escollit per fer-te aquest petit homenatge.

La teva biografia ompliria moltes pàgines. Però jo només et vaig conèixer els teus últims 24 anys. Recordo vagament la primera vegada que et vaig conèixer junt amb l’àvia Teresa, quant jo tenia uns tres anys, desprès, recordo les mudances cap a Prats, que estrany sem va fer viure 3 o 4 dies al vell mig de l’Eixample de Barcelona, tantes sirenes i soroll, vam anar al Corte Inglés, em vas comprar uns vestidets per les famoses “barriguitas”, i al cine a veure Superman 2, d’això si que me’n recordo i tan sols tenia 4 anys.

Dormies a casa, i el matí sempre la teva torradeta amb melmelada va ser a llavors quan jo la vaig descobrir, la melmelada. Al cap d’un temps vas canviar del Carrer Montserrat, al Carrer Nou i allà és on et vas quedar, juntament amb l’àvia.

Els estius curts per mi, i massa llargs pels de casa, cada dia anàvem a comprar, a Cal Tres Unces, a Cal Janet, allà on fos, per poder tenir el dinar apunt. Miràvem Veïns, Santa Bàrbara, van ser els primer culebrots que vaig mirar. Vas ser la meva “cangur” durant molt de temps. Tu a la teva cadira fent mitja i l’àvia al silló fent ganxet.

Recordo que et deixava contes, i els meus primers llibres, tota orgullosa, i em vas demanar que mai havies llegit el Petit Príncep i jo tota cofoia un dia te’l vaig regalar. I els peluixos que de bòlit sempre et feien anar.


Sempre hi erets encara que mai diguessis res, erets allà, pel que nosaltres necessitéssim, hi erets. Ara ja no. Com vaig escriure a la teva esquela, t’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre.

Per la meva tieta Petita.
Natàlia.

PD: he inhabilitat l'opció de comentaris. Merci.