He tornat

Perdó.

Febrer, Març, Abril … i si apuro una mica el Maig

Visca la mandra d’escriure, ha rebut masses pressions i ara toca fer els deures. Ai, ai, no he fet la típica còpia de: “Escriure més al blog i no xerraré més a classe”. Buff, quins records, l’última còpia que vaig fer em sembla que era a 2n d’E.S.O., amb l’Alba Bach, mítica professora, (oi?), no parlaré més a classe o més ben dit no faré el boig a la classe. ( Que cosas...)

Sóc lectora de molts blogs però quan jo he d’escriure em marxen les paraules del cap, que estrany no? El problema dels blogs es que per a molt és com un diari personal. “ Mi querido blog, hoy el chico de mis sueños me ha mirado...” (es trist però ho he llegit) D’altres són d’interès professional informàtica, política, o varies coses alhora com viatges, recomanació de música, ... d’aficions en general futbol, videojocs, teatre... Ara me’n recordo que una vegada pel google (dios salve a Gugle) vaig trobar un bloc de cançons i poemes de Nadal. Jo sóc de les típiques persones que pels voltants de Nadal envio felicitacions i aquestes coses, perquè fa Nadal, la majoria per mail i a la família amb la típica felicitació amb decoració nadalenca, doncs bé tot buscant poemes o simples versos per Mandra de fer-ho jo, vaig topar amb aquest blog, vaig pensar qui és el friki que ha creat un bloc per això però no tan sols per Nadal si no que veies poemes postejats a l’Agost (quines ganes), finalment vaig acabar fent un petit vers

Aquí ús el deixo: (guardeu-la amb un lloc ben segur que per Nadal més d’un ho farà servir http://aulapoesianadal.blogspot.com/ )

Ús deixaré un altre link d’un blog que una noia va començar de forma normal i corrent com la gran majoria, doncs el seu blog a tingut tan de ressò que fins hi tot fa reportatges pel 3xl.cat i ha entrevistat el Llucià Ferrer entre d’altres, ella és Gina Tost. Amb el seu blog Ginatonic http://www.ginatonic.net/ (amb el seu propi domini d’internet)

Doncs bé em sembla que avui ja m’he tret una manteta prima de mandra de l’esquena, costa molt quant la portes molt ben posada. Ai l’estrès que n’és de dolent a vegades, com més coses hagi de fer al llarg dels dies, setmanes, ... més madra m’agafa, si ja ho sé un bon cop de bastó.

Fins d’aquí uns mesos, xDDDDD