Cada dia, quant arribo a la feina llegeixo el diari online, ja que no puc anar-lo a comprar dia rere dia. Apart de llegir el diari, només el que considero llegible (no política, xD), enllaço directament amb un altre web de noticies però del Lluçanès. M'entero de coses o fets que desde la Plana una no s'entera, llavors m'adono que dia rere dia trobu a faltar la meva terra.
Ahir per casualitat ( no tenia feina ¬¬) vaig anar a parar a una mena de bloc de l'Andreu Buenafuente, vaig llegir un parell de post, un que parlava del canvi de cadena de televisió i l'altre sobre el què esta passant a Barcelona i Endesa, dins d'aquest post o article parlava de que molta gent no entèn perquè moltes persones estimen les seves ciutats o pobles. Jo sòc d'aquelles que s'estima el seu poble i la seva Comarca ( o sub-comarca ¬¬).
Prats m'ha vist creixer a mi i la meva família, l'avi, mare, tiets, nomès per aquest sol fet m'ha l'estimo, i com tot amor tinc enyorança, és trist, però encara ho és més quant recordo on va creixer el meu pare, em ve una mena de nostàlgia xunga. Perque Prats ara em queda relativament aprop però el Bonal sempre estarà allà al mig de l'Expaña profunda, lluny per poder-hi passejar cada vespre, lluny per poder-hi xerrar amb la gent, lluny per poder-la estimar encara més. Aviat Prats em tornarà a tenir cada dia, pero el Bonal mai sé quant hi podré tornar a passejar als vespres.
Aquests llocs al igual que les persones han viscut o han sigut escenari de moltes històries, per això penso que tenen com un esperit que es mantè viu quant et recordes d'ells.
La "petita" de Cal Perusa.
2 comentaris:
Te quiero amola
Y yo a ti XDDD
Publica un comentari a l'entrada