11 de setembre
Per alguns un dia que caldria oblidar, per altres un dia per celebrar.
Per mi les dues coses, oblidar doncs bé, crec que sabeu per on vaig 11-S NY, mundialment va ser un cop molt fort, els avions impactant a les torres bessones, pero bé crec que hom esta fart de la mateixa cançó almenys els últims 6 onze de setembres, respecto totalment les families el seu dolor, se'l podrien guardar una miqueta. Potser es una mica salvetjada aquest comentari pero ho crec realement ¿quanta gent ha perdut algun esser estimat, així? Pocs, pero encara masses. ¿quanta gent perd essers estimats ingusntament? Molts milers al dia. (accidents de trànsit, malalties injustes) D'això qui en fa ressó? Qui en fa propaganda? Crec que ningú, si no és un accident molt fort on perden la vida moltes persones, o per un estadística. Trist molt Trist.
Dins la història de Catalunya aquesta data més que celebració hauria de ser d'oblit, ja que 11 de setembre del 1714 es la data en què les tropes de Felip V van acabar de conquerir Barcelona, i així Catalunya. Això s'ha celebra que masoques que som, Déu meu.
Per altre banda jo celebro, primer que es un dia de festa, la nostre festa, la festa dels Catalans (tots els que viuen a Catalunya). Digueme patriotica o no, pero cada any que sento el Cant dels Segadors per la Tv, s'em posa la pell de gallina. Poques vegades em passa, evidentment amb l'himne d'Expanya no em pasa. L'últim cop va ser dilluns, al Palau Sant Jordi quan l'escolania de Montserrat va cantar al Cant dels Ocells, davant del 14è Dalai Lama. Va ser una sensació rara, em va venir com un fred de cop, seguidament els péls de punta. (del Dalai Lama recareix un altre post).
Recordo una cançó de Sau, evidentment es titula 11 de setembre, i fa referencia a la macro manifestació de St. Boi de Llobregat de l'any 76, el primer 11 de setembre sense el Paco. Moltes vegades penso, on s'han ficat tota aquesta gent? Els que aquell dia, demanaven "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia". Ara tenim la llibertat, que ells demanaven, Amnistia dintre del que cap tambè, Estatut, val més no encetar tema del 2n Estatut d'Autonomia. Què no hi ha res més a reivindicar? o tot s'acaba amb això? Eren altres temps, despres de vora 40 anys de no poder parlar la seva llengua, de no ser lliures, suposo que si ho haguès viscut ara en parlaria d'una altre manera.
Ara fa un any i un dia, jo i el "Macu" vem aterrar a Dublín, preciosa ciutat. Encara recordo els comentaris, no et fa por agafar un avió l'11 de setembre? resposta: em fa por la gent com tu, fent aquests comentaris. (na fent) La qüestió si ha de passar quelcom passarà igual encara que no volguem, per tant, Carpe Diem!
Lluitar per que tots volem, que és la nostre felicitat i la de la gent del nostre voltant. Amb Estatut o sense, amb 11-S's o sense (que millor que no però, és lo que hay), sempre per arribar allò que hom vol, ser Feliç com un anís.
Jo ho sóc, gràcies a la meva gent, family, amics (K), gràcies a vosaltres sé d'on sóc i sé estimar-me la meva terra, i sé estimar-vos a vosaltres, que sempre esteu al meu costat i crec que jo al vostre.
Amb aquesta notable retòria, deixaré d'escriure per avui, estic massa influenciada de masses coses i ho barrejo tot, però almenys s'enten.
Carpe diem!
4 comentaris:
JAjajaja una mica més i escric la Bíblia xDDD
Per aquells que vulguin saber la lletra de Sau 11 de setembre la deixo aquí (kissis)
SAU - L´11 de setembre
era l´11 de stembre de 1977
el pare treia la senyera
amb els ulls plurosos cap el cel
va dir mira aquestes barres
representen tot el que tu ets
no li surtien les paraules
pero no calia dir res mes
temps era temps
quan jo era un vailet
i el pare em va ensanyar d´on soc
i ara el guardare
agafare aquest sentiment
i el tindre sempre dins del meu cor
sere fort sere fort
dins el meu cor
eren temps de protesta
pero ara tot es diferent
la vila sembla mes tranquila
podem viure amb el present
aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar
el pare em deia no pateixis
que tard o d´hora tornarant
temps era temps
quan jo era un vailet
quan pare em va ensenyar d´on soc
i ara el guardare
agafare aquest sentiment
i el tindre sempre dins del meu cor
sere fort sere fort
dins del meu cor
temps era temps
quan jo era un vailet
i el pare em va ensanyar d´on soc
i ara el guardare
agafare aquest sentiment
i el tindre sempre dins del meu cor
sere fort sere fort
dins del meu cor
"Estimada Perusilla,
Ets perillosa fins i tot escrivint a un blog....els salts cuántics en el contingut de la narració em fan pensar amb quina estructura s'apilotonen les teves neuronilles correns amunt i avall, perdudes en la foscor i desorientades pels seus propis crits....
Podriem arribar a acordar que els catalans "celebrem una derrota", però això és una manera simplista i maniquea de dir-ho. Potser conmemorem més un esperit, una comunió i de fet un tribut als nostres d'aquell dia. Un símbol i la voluntat de no oblidar, que les coses no passen en va.
Quan carregues contra "la propaganda de les famílies afectades l'11-S NY", et pares un parany tu mateixa en la argumentació, que si la creus, evidentment et porta a la reflexió que escrius. Però aquest parany que et crees i t'hi tires de cap, és perquè focalitzes malament la diana dels teus objectius. I dispares contra les famílies com si 6 anys de dolor fossin suficients. No creus que el que en realitat t'exaspera no és que les famílies no es guardin el seu dolor, sinó més aviat l'ús propagandístic dels mitjans de comunicació? I això no és culpa de les famílies que t'acabes de carregar amb la teva airada reflexió...
Amb tot el meu carinyo, bitxico....
Petonàs
Chemita, el bigfoot de Vic
Chemita, sempre peco del mateix, ho sé vaig escribit i mentre vaig pensant, això produeix aquest "salt quàntics". Sobre les families i victimes de 11-S igual que les de l'11-M. Crec que fan massa propaganda, si gràcies el mitjants de comunicació, pero aquest 11-M passat vaig llegir un escrit, més que un article, d'una víctima d'Atocha, senzillament demanava que els deixessin en pau, que prouta por tenien el dia dia, com perquè hom els hi recordés cada dos per tres que són víctimes. Aquesta dona, només va dir això que era una dona, l'escrit no anava ni firmat només hi posava: "una víctima, per aquells que m'hi consideren diariament i que m'ho recorden".
Si puc buscaré l'article ^^
Pitons xD
Publica un comentari a l'entrada