dilluns, 31 de maig del 2010

5 mesos cap a 6


5 mesos cap a 6, un temps determinat, en què passen moltes coses en general (internacional, nacional ...). Per un mateix passen coses també però de vegades importants, que en desencadenen d’altres tan o més importants, o no.

5 mesos cap a 6, és un petit fragment de temps en què per algunes persones són uns simples mesos dins de la seva llarga vida. En canvi per un nadó són els mesos més canviants de la seva petita vida.

5 mesos cap a 6 fa, que tenia una petita llibreteta on apuntava petites coses per explicar, ja sabeu, a la meva manera.

5 mesos cap a 6 és el temps que no escric ni a la llibreta ni al bloc.

Aquesta setmana és última on cada dia tinc uns apunts, una calculadora, uns super bolis Bic (de tota la vida), al davant. Per donar pas a una nova llibreta ( i els bolis eh?), i una neteja de cutis, al bloc.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Dates



El meu arbre és de peluix,

sense punxes ni llumets.

És platejat i el festeja una petita estrella.


El vaig veure i me’n vaig enamorar.

Em despertava un sincera simpatia

i sobretot afecte,

com el nen que abraça el seu peluix desitjat.


El que ús desitjo jo aquest any

és que rebeu afecte dels vostres,

i a canvi regaleu el vostre.


El meu sincer afecte,

La petita de Cal Perusa.

dijous, 19 de novembre del 2009

the same song



Si mireu l’hora si, és l’hora que és (en la publicació del missatge). A vegades, la “noche nos confunde” . Avui ha sigut un dia bastant mogut, des del matí que m’he llevat fins ara. Bueno, els pobres mariners bascos han arribat a port, menys mal, a canvi d’una valuosa quantitat de diners, d’on han sortit? Això s’ho pregunten molts, jo ho se, vosaltres també. Si més no llegir l’anterior entrada del blog.

Per cert la majoria dels que em llegiu sabeu que la

Barbie, si si, la nina (de nena, m’encantava) també pateix la crisi. L’altre dia mirant el típic catàleg del Toy’r’us , la Barbie, ja no va amb el Ferrari “Testarrosa”, no no va amb un Fiat 500, simplement flipant. Perquè veigueu com van les coses, i la seva gravetat. Crec, irònicament, que fins que vaig obrir aquest catàleg encara no n’era conscient, que il·lusa que sóc.