Fa calor

Com veieu amb els títols de les entrades al bloc no sóc molt original.

Fa dies que em plantejo, què escric? , com sempre les meves neurones, estan esvarades, entra la pluja (que ja m’agrada, és relaxant...) i ara calor, es desperten. Que si la vaga dels camioners, per feina lo millor, passes per tot arreu, ara bé sense gasoil no corres gaire. Pensava en fer un petit recopilatori amb enllaços al youtube de les cançons que per mi són imprescindibles al meu mp3 i a la meva llista particular del winamp. Fer una crònica de les meves mudances... aviat aviat ( xDDDD ).

Avui aquest migdia (per cert Isaac no m’ha saludat, ens hem creuat per la carretera, petons) he pujat a Prats, tot una Odissea. Si si. Una carretera acabada de fer, pràcticament amb mig any de vida, i ja fan obres... em perdó, la mare que els va arribar a parir. Ho sento. Amb un mes de pluja ja s’ha mogut tota la terra, i no es soluciona amb una mica de quitrà, sino amb molts i molt quilos de quitrà. Traducció no seran les úniques obres que hi faran, a la que faci una any d’existència aquesta carretera haurà passat més per quiròfan que jo, és un dir. No és molt normal desprès de tants i tants anys esperant una carretera nova, que ens fes guanyar temps a l’hora de desplaçar-nos tardem més que abans. Perdó. Cagum la mare que ho va arribar a parir tot. Perdó. Es que em fa ràbia. El primer dia que vaig passar-hi em va fer il•lusió, vaig pensar per fi guanyarem temps, i una merda a l’espardenya, entre que trobes camions per l’Eix, cotxes lents, camions a la nova carretera, cotxes, tardes amb temps lo mateix, 2 minuts més 2 minuts menys, lo mateix. Ara bé, tema cotxe, descomptant les pujades de l’Eix amb 2na, les frenades per les obres, els sotracs, i vots, el cotxe en si, no queda tan perjudicat. En fi són aquelles coses que un li treuen de polleguera i que realment no hi pot fer res.

I ja tenim la Festa Major aquí, com sempre aquesta Festa Major la visc amb molta il•lusió, i m’agrada, fa que em senti orgullosa de ser una pradenca!!! El cap i a la fi és una Senyora Festa Major! Des de ben petita ballant el contrapàs vestida de traginer, després saltant amb la xaranga i ballant el contrapàs, però molla, això si és tot una experiència, i mentre pugui ho aniré fent any rere any.

Finalment m’he decidit, poso una cançó que per mi va significar un abans i un desprès, aquesta traduïda en català, la van cantar els meus Tiets ( gallina de pell ) quan vaig treure el nas per St. Andreu de Llanars. (Actualment és l'opening de House a Estats Units)



PD: ens veiem dimarts o dimecres.