La meva llista

Normalment tothom té una llista hipotètica de les coses que vol fer durant la seva vida, o que vol intentar fer. La meva llista és llarga, moltes de les coses que hi ha escrites ja les he fet o més ben dit m’han abocat a fer-les, les restants evidentment intentaré de fer-les algunes, ja no hi sóc a temps i altres són impensables.

Avui precisament n’he fet una, més ben dit m’han abocat a fer-ne una. Si. Fa aproximadament uns 4 anys jo estava treballant i estudiant, feia mitja jornada de 10:00h a 14:00h al Caprabo i llavors a corre cuita cap a l’IES Vic. En un dia normal, de llavors, jo estava treballant tranquil·lament (fent de caixera) van entrar unes noies de ètnia gitana i van robar una sèrie d’articles, (cremes solars, sabons...), no va passar res fora de lo normal van marxar amb les butxaques plenes. Seguidament va venir un policia municipal per cursar la denuncia, jo com a caixera vaig veure tot el què havia passat per tant vaig haver de declarar. El cap d’un parell de dies va venir un mosso d’esquadra, vaig a haver de testificar mitjançant unes fotos de carnet fotocopiades unes 10 vegades si eren aquelles noies les que havien fet el robatori.
Doncs pel gener d’aquest any vaig rebre a casa, la citació judicial conforme m’havia de presentar al jutjat núm. 2 de Vic per testificar en contra d’aquestes noies. Vaig quedar totalment petrificada, després de 4 anys com gosen demanar-me això. La mateixa fulla de la citació et diuen la possible condemna que pots jugar-te per no presentar-te en aquest tipus d’esdeveniment: pena de presó, més un quantiosa multa. La meva reflexió va ser mirar la llibreta d’estalvis, i recordar si estava fitxada als mossos. Lògicament la meva llibreta no estava per una sotragada d’uns aproximadament 5.000€ o 9.000€. La segona opció era bona, ja que no estic fixada, però no em veia entre reixes (això no ho tinc a la llista per tan no m’ho podia permetre).

Avui a les 9:30h la menda estava al jutjat núm. 2 de Vic, per testificar en contra d’aquestes noies. Arribo puntual, entren la jutja, el fiscal, la secretaria. Al cap d’un quart d’hora més o menys, surt la secretaria i ens diu: “ens acaben d’avisar que els acusades van de tard” ( ???!??!?!) “per tant fins d’aquí mitja hora una hora no s’ha celebrarà aquest judici” COM???? Pos si, tot seguit he anat a fer un cafetonet amb llet, he tornat, la sala “d’espera” estava abarrotada i les meves acusades enlloc. El rellotge seguia el seu curs fins arribar a les 12:10h no han arribat les meves acusades, evidentment han avançat la sèrie de judicis que hi havia desprès del “meu”. Un cop han arribat les meves acusades han entrat han declarat, seguidament elles deixen la sala i entrem els testimonis, (jo mirant la sala com era, recordant el famós Perry Mason) la senyoria ens comunica: “agradecemos que hayan venido pero las acusadas han aceptado la condena del fiscal, por lo tanto no tendrán que declarar, de nuevo les agradezco que hayan venido.” ( ????!?!?!?!?!!!!!) Flipant tot plegat. Després d’haver perdut, amb molta alegria (per no haver de treballar) tot un matí, perquè les meves acusades no arribaven, i després d’haver-me citat a un judici el qual encara ara no recordo els fets en qüestió, dono suport a totes aquelles persones que esperen incansablement la celebració d’algun judic,i perquè si per robar 4 o 5 cremes solar a un super (que no li vindrà d’això) han hagut de passar 4 anys, els pobres damnificats i/o testimonis es poden esperar assentadets amb una bona butaca de massatges perquè ni ha per cagar-se amb tot i tothom.

Així doncs avui he fet una de les coses de la llista, entrar en un jutjat i descobrir que lo de la tele tot és mentida ( jajjajajajjajajaj cagum el Perry Mason).

Aconsello a totes aquelles persones que per pura casualitat de la vida, hagin viscut o visquin en un futur, un afer similar al meu, els hi diria: Tan bon punt passi, per anar sobre segurs, agafeu el mòbil feu fotos de les persones implicades (per recordar els pròxims 4 anys la seva cara) i amb el mateix mòbil o llibreta i boli apuntar tots els fets, per si mai heu de testificar.

Ara bé aconsello també que si veieu a venir un fet d’aquest tipus ús amagueu sota el taulell i digueu que no heu vist res, per tan no haureu de declarar i la vostre firma no constarà enlloc i així al cap de 4 anys no tindreu remordiments de consciencia per no en recordar-vos de res i tampoc per perdre un preciós dimarts al matí a les vostres respectives feines.

I ara vaig a tatxar amb fosforito, “ veure una sala d’un jutjat per dins” de la meva llista.

Salut!