El que un pot fer

Fa dies que sento aquestes cançons per la ràdio, corretgiu-me si la cago. Jo no tinc nocions de música, però penso que amb un teclat un programet de pc, tipu photoshop per fotos però de música, és poden crear aquestes cançons que tan ens bomberdegen en qualsevol ràdio. Com que tenen ritme molen, a alguns xD.






I lo que guanyen... i jo assentada al sofà de casa... mare meva.

I ara la cançó que per mi és la cagada de l'any, ja dic la meva opinió és que és una cagada com a cançó, però "lo dicho" te ritme, el videoclip "se sale", ara estic estalviant per comprar-me un gàbia,... crec que té coses bones (no del meu estil) però ... visca el bomberdeig radiofònic perquè hom la tingui al mòbil...

Camí

Any nou, vida nova... va ser que no.
Temporada ( com la moda) nova... vida nova.

Fotos renovades (ja tocava) les vacances, per França... aquí una feta els jardins del Castell de Villandry al vell i bell mig de la Vall del Loira, representa el nou camí que aviat començaré a trepitjar

Perdóname

Perdóname
por todos mis errores
por mis mil contradicciones
por las puertas que crucé
disculpame
por quererte igual que antes
por no poder callarme
ni siquiera hoy lo haré

hay demasiados
corazones sin consuelo
es demasiado frío este momento
cuando siento que te pierdo

entiendeme
por todas mis locuras
fueron la mitad mas una
de las que te he visto hacer
disculpame
si te duele lo que veo
demasiados buitres negros
tu eres demasiado bueno para ellos
tu eres demasiado bueno para ellos

hay demasiados
corazones sin consuelo
es demasiado frío este momento
cuando siento que te pierdo

hay demasiados
corazones sin consuelo
es demasiado frío este momento

hay demasiados
corazones sin consuelo
es demasiado frío este momento
cuando siento que te pierdo


Aquesta cançó cada cop que l’escolto, em crea remordiments, suposo que com tothom tenim converses pendents, o sense nosaltres saber-ho em fet mal algú. Però no ho encaro en el aquest sentit sinó, amb les converses pendents que et queden amb algú que ja no hi és. Crec, no ho sé del cert, que l’Eva Amaral, li va quedar aquesta conversa amb la seva mare. Us recomano, que llegiu la lletra detenidament... perquè com he dit crea “certs” remordiments.

PD: Perdoneu la tardança en l’actualització, però com més temps té un, menys ganes hi ha de fer coses, i amb la calor... ^^.

I’m back.