diumenge, 16 de novembre del 2008
Tenia...
Has marxat, sense poder-te abraçar
Ni acariciar, sense sentir l’emoció més gran
De les nostres vides
Com diu la cançó
“ Tenia tan que donar-te
Tantes coses per explicar-te
Tenia tan d’amor només guardat per
A tu”
S’ha trencat el joc o el rol de la meva vida
Per segona vegada.
El meu cor s’ha trencat
Per segona vegada...
...No sé si m’hi queda res
Una part de mi diu que tornaràs
Evidentment, tu no podràs
Perquè ja no hi ets,
Però sé que d’alguna manera
Tornareu.
Els sentiments xoquen entre ells
Frustració, dol, por, incertesa...
...infelicitat
Ús estimo, sempre més
Anireu amb mi, d’allà
On n’heu format part,
De dins meu.
Amb tot l’amor, que mai ús
He pogut demostrar...
... la vostre mare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
m'has fet pensar.
UNA ABRAÇADA!!!!!!!!!! o dues, o tres, o més!!!!!!!!
Doncs, segueix pensant xDDDDD
Gràcies per les abraçades, m'ha les autofaré, xDDDD
no te desanimes amola >.<
(L)
El punto de veracidad lo pone uno mismo, pero gracias.
Iara, (L) (K) (L)
Quin sentiment desprèn aquest escrit Natàlia!!
Felicitats per ser com ets, demostres sensibilitat!
Una abraçada reina!
que és tot aixo???
tanta tristesa???
qui ha escrit aquestes paraules tant desoladores??
m' ha agradat molt,,,però m ha deixat intranquil....
Manel ahir mateix, em vas dir que endevant amb les coses, o millor dit, amb les experiencies de la vida, doncs això... Endevant!
Un petonàs!
PD: aquí hi havia una cançó però l'he tret per tal de que no es trepitgessin amb les de l'últim post, ja poso link del youtube.
gracies
Publica un comentari a l'entrada